AQUELL HORT DE VILLA ANTONIETA…

Va ser l’any 1991 quan un conegut comerciant de taronja de Carcaixent, el senyor Norberto Ferrer, ens va vendre el seu Hort de Villa Antonieta. Ens contà que a les darreries dels anys 20 del segle passat, amb els beneficis que donava la taronja llavors, va transformar aquest turonet de secà amb oliveres, garrofers i ametllers, en un hort abancalat de tarongers aportant terra fèrtil de la plana del riu Xúquer.

El Sr. Norberto es va casar, pocs anys abans, amb la senyoreta Antonia com a resultat d’un enamorament que es va produir al poble de Soller (Mallorca). Ella l’hi demanà una casa de camp al nivell del seu estatus social i el seu marit Norberto li va edificar l’antic xalet modernista (actualment rehabilitat). A més a més,va continuar amb la transformació de l’hort: condicionant terrasses, plantant arbres exòtics com eucaliptus o casuarines i unes allargassades files de palmeres que encara hui ennobleixen els dos costats del camí d’accés al nostre hort Villa Antonieta.

Conten a Carcaixent que aquesta finca al camp és una de les de millor localització i bellesa estètica. No la més gran, però si la més agradosa. Fins i tot va disposar la finca d’una pista de tenis (per jugar la senyoreta Antònia) i un espai enjardinat amb una basseta de peixos i nenúfars.

Acabada de comprar la finca per part nostra, un senyor de més de vuitanta anys va venir amb el seu fill a fer una passejada per les terrasses i la casa per a fer memòria, abans de morir, del que va viure en aquell hort quan la taronja es pagava a 150 pessetes l’arrova. Segons contava aquest home, el senyor Ferrer en acabar la collita convidava collidors, jornalers, dones de magatzem (on es triava i encaixava la taronja), comerciants i amics, a una festa allà per la primavera i amb la taronja ja cobrada. Pujaven en carro ple de banderetes decoratives, fins a l’hort, i el bon home octogenari ens contava amb detall en quina habitació es canviaven i amb disfresses carnestoltesques, feien festa a les terrasses de l’hort amb música i tot. L’home mirava i remirava, emocionat, entre els fanals i les parres de l’antic hort de Norberto Ferrer.