LA COMARCA DE LA RIBERA DEL RIU XÚQUER

La gran comarca de la Ribera del riu Xúquer (la Ribera Alta i la Ribera Baixa) és terra d’ancestrals agricultors i de creadors d’una bellíssima imatge paisatgística des de fa segles: els inabastables mosaics de camps de tarongers que encara hui es mantenen miraculosament vius. El riu Xúquer, gran fertilitzador de terres i també gran “devastador” (per les seues històriques inundacions), ha permés des de sempre la producció en la comarca de gran varietat de fruites i hortalisses. Una terra tan fèrtil ha donat durant dècades vitamina C per a salvaguardar mitja humanitat de grips tortuoses -des de 1781 pel que fa a Carcaixent.  L’aigua del poderós riu valencià ha estat empleada històricament pels romans, àrabs i repobladors cristians per a crear una ancestral i vasta cultura hidràulica (assuts, séquies, tribunals, legislació…) encara hui en dia al nostre abast: la Séquia Real del Xúquer, l’assut d’Antella…

A l’orografia de la comarca destaca la majestuosa serra de Corbera-Murta-Agulles (la coneguda serra de les Agulles) amb els racons secrets de la Murta a Alzira i els espectaculars miradors (600 m d’altitud) cap a la costa, els camps d’arròs i l’Albufera. Però també hi ha altres interessants muntanyes: el turó coster de poc més de 200 m d’altitud en Cullera, els últims contraforts de la serra d’Enguera en la vall de Càrcer o  la cota més alta del conjunt comarcal en la serra del Cavalló (800 m d’altitud). I més i més: el brollador del riu Verd a Massalavés, la platja del Dosser en Cullera…

La gran comarca de la Ribera, s’assembla cada vegada més a la resta de comarques litorals valencianes. Els pobles amb costa (Sueca, Cullera) tenen en el turisme la seua primera indústria mentres que la resta han diversificat les seues arrels agrícoles obrint-se a la indústria, els servicis i la construcció

A la Ribera també hi ha molta i bona cultura, tradicional i ancestral, actual i cosmopolita. Dos grans exemples: la processó de la Muixeranga a Algemesí (declarada patrimoni de la humanitat en 2012) i la consolidada Mostra Internacional de Mim de Sueca (ja van 24 anys d’espectacle i emoció desbordants).  Sense oblidar els concerts de música medieval a l’ermita gòtica de Sant Roc de Ternils (segle XIII) a Carcaixent,…

Els amics que vivim a l’Hort de Villa Antonieta, hem anat descobrint amb el temps l’encant i els atractius culturals i ambientals de les contornades que ens envolten. Encara que el major impacte a les nostres passejades per la Ribera el va provocar el descobriment de la vall de la Murta a Alzira i el conjunt d’horts tradicionals de Pobla Llarga-Carcaixent-Alzira-Algemesí, amb els seus edificis vuitcentistes d’estil modernista construïts entre finals del segle XIX i els inicis del segle XX, per tal que estiuejaren les famílies propietàries.

Cada primavera els habitants de la comarca vivim amb fruïció el miracle que els brinda la naturalesa: la subtil fragància de la flor de taronger en eclosió que inunda camps i pobles irremediablement… Quin goig, déu meu!!